Creix cada vegada més els seguidors del
corrent dels anomenats indignats amb la classe política. És una petita
revolució que vol canviar el sistema de funcionament del món actual atribuint a
la classe política, la responsabilitat de totes les injustícies que estan
passant. El problema és que no és pot canviar un sistema sense estar-hi a dins
i no tindrem més remei, a tots els que ens sentim identificats dins d’aquesta
corrent, d’entrar-hi i proposar canvis i solucions.
El primer canvi a fer és tornar a donar la
vessant de servei desinteressat a la política. Treure-li la part professional i
tornar a convertir-la en organització no governamental. Les persones que es
dediquen a la política ho han de fer per vocació, per ànsies d’ajudar i
millorar els seus pobles. Han de tenir el mateix esperit que les persones que
formen part d’una entitat social, dins del món associatiu. Crec que s’haurien
de reconvertir els partits polítics en moviments associatius. Per tant
s’haurien d’eliminar els sous i les carreres professionals polítiques. Les
persones que es dediquin a la política han de ser representants del seu poble,
dins d’una organització. Han d’estar al servei d’aquesta organització, donant
comptes als seus socis, des de la posició de Junta o representació. Una vegada
aquestes persones estan als Ajuntaments, son els encarregats de dirigir el
funcionament i línia que seguirà el consistori. Però no són els que han de
treballar per aconseguir-ho sinó que són els que han d’encarregar als nombrosos
tècnics municipals que aconsegueixen desenvolupar els projectes que es
presenten. Així no es duplicarien els sous per fer la mateixa feina entre
regidors i tècnics. La junta del partit o també anomenats regidors haurien de
trobar temps per reunir-se, compaginant les seves actuals feines amb les de
l’Ajuntament, tal i com ho fan tots el nombrosos membres de les entitats
associatives dels pobles, que amb tota la il·lusió i admiració dels seus
conciutadans tiren endavant els projectes plantejats. D’aquesta manera les
juntes anirien canviant, doncs les persones dedicarien uns quants anys de la
seva vida a tirar un projecte endavant, amb l’ajuda i unió de tot el poble. Per
millorar la gestió d’aquesta junta i coordinar tot el treball municipal seria
convenient crear la figura del gerent, que seria la peça professional clau en
desenvolupar tots els projectes.
Un altre canvi imprescindible que hem de demanar és el sistema electoral.
No es pot votar una llista confeccionada per un partit polític i que segueix
les seves directrius. Així els ciutadans no podem controlar quin us fan del
nostre vot. No hi ha dret que es doni el vot a un partit, el qual després per
arribar al poder s’alia amb qualsevol altre partit que mai l’elector que el va
votar s’hagués imaginat. Per tant estem davant un sistema molt poc efectiu de
representació democràtica. Proposo l’elecció de llistes obertes i votar
persones, així realment sortirien escollides les persones més útils i que més
confiança donessin al conjunt dels electors.
Seguint amb els canvis a efectuar, un altre seria poder demanar
responsabilitats a qui ha malversat el diner públic. No hi ha dret que ara
hagin retallades per una mala gestió dels governants. La mala gestió hauria de
ser castigada i no ser immune a les conseqüències.
Seguint amb els canvis proposats, seria lògic pensar en aconseguir que les
promeses i paraules dites tinguessin valor i que es pugui demanar comptes dels
incompliments fets. Així mateix s’hauria d’exigir discursos estructurats i
fomentats en arguments i no paraules buides i tècniques centrades en la
desqualificació de l’altre. Per tant s’hauria d’exigir un discurs coherent,
realista i emmarcat dins d’un projecte que compti amb un bon pla director i
executable en un termini d’uns anys.
Finalment dins dels canvis a proposar, hi hauria d’haver un codi ètic de
fer política amb unes normes d’actuació i de conducta que siguin models per la
resta de la població. Qui no sigui capaç de seguir aquesta línia ètica no
hauria de poder dedicar-se a la política. No tothom és capaç de ser un bon
polític com no tothom és capaç de pertànyer a una associació o fundació d’ajuda
a alguna dependència. S’han de tenir recursos personals, temps per poder
dedicar, coneixements i sobretot predisposició a ajudar sense esperar beneficis
a canvi.
