CONSUM ABUSIU DE PSICOFÀRMACS

Els recursos per la salut mental a Espanya i a Catalunya són insuficients. Els problemes psicològics presenten un constant augment i malgrat això, l’abordatge que el sistema sanitari espanyol i el català ofereix, es fonamenta en la prescripció de fàrmacs.

Al voltant d’un 40 % dels pacients que acudeixen a l’Atenció primària, presenten problemes psicològics com ansietat o depressió, als quals se’ls tracta amb fàrmacs antidepressius o ansiolítics. El cost aproximat a tot l’estat espanyol d’aquest abús de fàrmacs és de 745 i 231 milions d’euros anuals, respectivament.

El consum d’aquests fàrmacs s’ha normalitzat i banalitzat en la societat actual, així com cada vegada es toleren menys l’estrés, les frustracions o el dolor, per la qual cosa, la persona busca la immediatesa del fàrmac. D’aquí que un 15 % de la població general espanyola estigui prenent ansiolítics.

L’estat espanyol es troba tres punts per dalt respecte a la mitjana europea en el consum d’ansiolítics (12 %) i duplica el consum mig d’altres països com Holanda (7 %) i Alemanya (6 %), essent només superat per França (19 %).

Aquests fàrmacs no només no curen el problema, doncs la medicació es dirigeix a alleugerir la simptomatologia, sinó que també pot generar una addicció al consum dels mateixos.

El tractament psicològic, basat en tècniques cognitives-conductuals és l’adequat pels problemes d’ansietat i depressió lleus i moderats, i amb tractament farmacològic complementari pels casos més greus. Però la realitat és que no es disposa del número necessari de professionals de la psicologia per oferir una atenció de qualitat.

Només amb el que costa al sistema públic costejar la despesa de psicofàrmacs durant una any, es podria pagar el sou d’uns 9.000 professionals de la salut mental (psicòlegs i psiquiatres).

Davant d’aquesta paradoxa, cal preguntar-se, si realment el problema per fer el sistema més eficient i efectiu és fonamentalment una qüestió de recursos econòmics, o potser la gran indústria farmacològica és la que mou els fils de la nostra salut mental.

Esperem que amb la nova llei de dependència, la salut mental tingui el seu dret reconegut a ser tractada per la seguretat social, i no només sigui accessible a les persones amb bons recursos econòmics que es puguin pagar el tractament com fins ara està passant, convertint als que no poden en uns consumidors de psicofàrmacs, engrandint els guanys de les multinacionals de la indústria farmacològica.