Fa quasi bé 2 mesos que en Pere ens ha deixat . Ell no ho tenia previst, no entrava en els seus plans perquè abans tenia d’acabar el seu últim gran projecte. Era conscient que no li quedava molt temps, perquè, tot i que avui dia es pot tenir una bona qualitat de vida als 88 anys, sabia que la vida del cos, en qualsevol moment pot tenir un final. Se sentia amb plenes capacitats mentals i fort per portar el pes de la gestió de la Residència on ha conviscut els últims anys de la seva vida i a la qual volia donar-li l’impuls definitiu per consolidar-la com una entitat social de servei a la gent gran, amb alguna dependència, del nostre poble, que ell formava part des de feia molts anys i se sentia plenament identificat.
Durant aquests últims anys hem parlat moltes estones tant per telèfon com personalment. La seva il·lusió em contagiava. La seva experiència era per mi un gran aprenentatge. Vàrem parlar sempre de la Residència. Em va explicar tots els seus secrets i totes les seves vivències. Ell portava el control del centre però mai volia passar davant de ningú. En cada conversa es notava les ganes de constituir un projecte que donés al poble de Roses una solució al greu problema de la dependència, especialment en la gent gran que actualment la seva Residència no podia solucionar.
De gran visió de futur, va sol·licitar ajuda a l’administració per desenvolupar un projecte social al poble. Les diferents sensibilitats polítiques del poble van acudir a oferir-li ajuda però la majoria condicionades a interessos particulars. Ell es va decantar per un projecte de política social. Coneixia molt bé la política però sempre defugia dels càrrecs i s’inclinava pel treball anònim en benefici dels seus conciutadans. D’aquí que va apostar per un projecte de política social, de creació d’un àrea de dependència on hi participaria la seva residència i les demés entitats socials del poble, sempre amb la direcció i col·laboració de l’Ajuntament.
Des del començament d’aquest projecte s’han fet molts passos, moltes reunions, molts canvis de plans. Va aconseguir convèncer als seus socis de la cooperativa de la importància d’aprovar, en una assemblea històrica, el formar part d’un ens consorciat amb l’Ajuntament, altres entitats socials del poble i el consorci sanitari de Catalunya, per portar a cap la creació d’un hospital sociosanitari d’atenció a la dependència i en especial a qualsevol patologia de la gent gran.
Aquest projecte es va desenvolupant, amb un ritme lent, però tal i com ell afirmava, tota gran obra necessita molt temps per consolidar uns grans fonaments que l’aguantin i moltes revisions per eliminar possibles errors de planificació.
Molt sovint em trucava al mòbil per preguntar-me com anava el projecte i per explicar-me les novetats de la seva estimada Residència. Sempre em deia que teníem temps, perquè el que volem fer és d’una gran complexitat. Sempre em deia que quan arribi el moment de veure la realitat del projecte finalitzat ell ja podria descansar i deixar de lluitar, perquè tota la seva vida ha estat una lluita en defensa de la política social.
Benvolgut Pere, estic segur que el projecte que tant havies somiat, ben aviat es podrà fer realitat, perquè tu havies delegat en l’Ajuntament el pes de tota la direcció i en la seva alcaldessa la garantia de la seva creació, doncs vas creure en el projecte i en la seva gent.
M’agradaria que una vegada sigui realitat el gran projecte sociosanitari hi hagués una petita placa en homenatge teu, perquè les persones no moren mai si dins del nostre pensament existeixen.
Molta gent pensem en tu i quan passem davant de la residència et veiem assegut al teu despatx gestionant de manera eficient el millor per la gent gran dependent del nostre poble. Quan truca el meu telèfon encara miro si surt el teu nom : Pere Palahí.
0 comentaris:
Publica un comentari