Roses : Etapa de Transició a Ciutat

L’augment de població dels últims anys ha portat al nostre poble a tenir la consideració de ciutat. Això no vol dir que ja ho siguem plenament. Com tot canvi, com tota etapa, hi ha un temps de transició entre les característiques de l’anterior etapa i la consecució de les noves característiques de la nova etapa. En aquests moments el poble s’ha fet gran, ha evolucionat, ha canviat, perquè ha progressat. La seva població també va canviant, va evolucionant i va progressant. El debat entre ser poble i ciutat aviat deixarà d’existir i tothom estarà plenament identificat amb la seva ciutat, però abans l’etapa de transició que estem passant ha d’aconseguir posar les bases del model de ciutat que volem desenvolupar.

Des de l’organització municipal actual li ha tocat aquest difícil però engrescador projecte de modelar el disseny de ciutat del futur. Una de les claus és constituir una comunitat dialògica.

Així, com a tal comunitat, no es tracta de propugnar un objectiu final pur i perfecte, sinó cercar l’ideal de ciutat possible, tant a nivell moral com a nivell polític, dins de la nostra societat rosinca, mitjançant la participació ciutadana tant dels responsables de l’administració com del ciutadans, agrupats en associacions cíviques representatives.

En aquest sentit, tots els ciutadans poden ser interlocutors virtualment vàlids, per tant cal rebutjar l’ètica que sacrifica l’ésser humà al benestar col·lectiu o que només atorga a un únic grup la capacitat de decidir. D’aquesta manera la identitat humana consisteix en la capacitat comunicativa i tota la seva determinació moral és progressiva i no es pot considerar mai definitiva. L’ètica del diàleg proposa un model procedimental de fonamentació de les normes implicant 3 elements indispensables :

• Reversibilitat completa dels participants en el diàleg
• Universalitat en el sentit d’inclusió de tota la comunitat
• Reciprocitat de les pretensions de cada participant

L’administració ha de liderar aquest diàleg sense pressions externes ni internes, i sense posar limitacions d’espai ni de temps. Els ciutadans hem d’acceptar entrar a formar part d’aquest diàleg amb la finalitat de buscar de manera cooperativa els acords, amb una actitud positiva, constructiva i deixant de banda la crítica destructiva i oposicionista.

La ciutat és de tots, i si l’estimem no podem frenar el seu desenvolupament. Hem d’estar al costat dels nostres representants, aportant idees, projectes, solucions per anar cercant l’ideal de ciutat possible, on tots ens sentim segurs, participatius i orgullosos de formar part de la comunitat rosinca. Hem de participar en aquesta transició a la nostra ciutat ideal, on tinguem les nostres necessitats socials, sanitàries i laborals cobertes.

Hem de tenir diferents motors econòmics per poder aconseguir tenir una ciutat de futur on els ciutadans ens sentim a gust vivint a la nostre ciutat i fer sentir contents als nostres visitants i turistes, que captin un ambient de pau, ètic i dialògic en la nostra ciutat, amb un tracte respectuós, amb un orgull de ser rosinc, defensant als nostres representants i amb uns preus comercials adequats a les circumstàncies de crisis actuals, on segons estudis de macroeconomia estem un 20 % per sobre dels preus reals de mercat. Baixant els preus, dins d’un control de màxims, per part de tots fins i tot en els impostos municipals aconseguirem viure en una ciutat real i atreure als visitants que no se sentiran que fan una despesa exagerada i gaudiran de l’atractiu natural de la nostra ciutat. Treballem per un ideal de ciutat de futur i estarem treballant pel nostre benestar de present.