Clínica de Psicologia KAPLAN

2011-09-20T19:42:00.002+02:00

Indignació amb la política

Creix cada vegada més els seguidors del corrent dels anomenats indignats amb la classe política. És una petita revolució que vol canviar el sistema de funcionament del món actual atribuint a la classe política, la responsabilitat de totes les injustícies que estan passant. El problema és que no és pot canviar un sistema sense estar-hi a dins i no tindrem més remei, a tots els que ens sentim identificats dins d’aquesta corrent, d’entrar-hi i proposar canvis i solucions.

El primer canvi a fer és tornar a donar la vessant de servei desinteressat a la política. Treure-li la part professional i tornar a convertir-la en organització no governamental. Les persones que es dediquen a la política ho han de fer per vocació, per ànsies d’ajudar i millorar els seus pobles. Han de tenir el mateix esperit que les persones que formen part d’una entitat social, dins del món associatiu. Crec que s’haurien de reconvertir els partits polítics en moviments associatius. Per tant s’haurien d’eliminar els sous i les carreres professionals polítiques. Les persones que es dediquin a la política han de ser representants del seu poble, dins d’una organització. Han d’estar al servei d’aquesta organització, donant comptes als seus socis, des de la posició de Junta o representació. Una vegada aquestes persones estan als Ajuntaments, son els encarregats de dirigir el funcionament i línia que seguirà el consistori. Però no són els que han de treballar per aconseguir-ho sinó que són els que han d’encarregar als nombrosos tècnics municipals que aconsegueixen desenvolupar els projectes que es presenten. Així no es duplicarien els sous per fer la mateixa feina entre regidors i tècnics. La junta del partit o també anomenats regidors haurien de trobar temps per reunir-se, compaginant les seves actuals feines amb les de l’Ajuntament, tal i com ho fan tots el nombrosos membres de les entitats associatives dels pobles, que amb tota la il·lusió i admiració dels seus conciutadans tiren endavant els projectes plantejats. D’aquesta manera les juntes anirien canviant, doncs les persones dedicarien uns quants anys de la seva vida a tirar un projecte endavant, amb l’ajuda i unió de tot el poble. Per millorar la gestió d’aquesta junta i coordinar tot el treball municipal seria convenient crear la figura del gerent, que seria la peça professional clau en desenvolupar tots els projectes.

Un altre canvi imprescindible que hem de demanar és el sistema electoral. No es pot votar una llista confeccionada per un partit polític i que segueix les seves directrius. Així els ciutadans no podem controlar quin us fan del nostre vot. No hi ha dret que es doni el vot a un partit, el qual després per arribar al poder s’alia amb qualsevol altre partit que mai l’elector que el va votar s’hagués imaginat. Per tant estem davant un sistema molt poc efectiu de representació democràtica. Proposo l’elecció de llistes obertes i votar persones, així realment sortirien escollides les persones més útils i que més confiança donessin al conjunt dels electors.

Seguint amb els canvis a efectuar, un altre seria poder demanar responsabilitats a qui ha malversat el diner públic. No hi ha dret que ara hagin retallades per una mala gestió dels governants. La mala gestió hauria de ser castigada i no ser immune a les conseqüències.

Seguint amb els canvis proposats, seria lògic pensar en aconseguir que les promeses i paraules dites tinguessin valor i que es pugui demanar comptes dels incompliments fets. Així mateix s’hauria d’exigir discursos estructurats i fomentats en arguments i no paraules buides i tècniques centrades en la desqualificació de l’altre. Per tant s’hauria d’exigir un discurs coherent, realista i emmarcat dins d’un projecte que compti amb un bon pla director i executable en un termini d’uns anys.

Finalment dins dels canvis a proposar, hi hauria d’haver un codi ètic de fer política amb unes normes d’actuació i de conducta que siguin models per la resta de la població. Qui no sigui capaç de seguir aquesta línia ètica no hauria de poder dedicar-se a la política. No tothom és capaç de ser un bon polític com no tothom és capaç de pertànyer a una associació o fundació d’ajuda a alguna dependència. S’han de tenir recursos personals, temps per poder dedicar, coneixements i sobretot predisposició a ajudar sense esperar beneficis a canvi.

2011-05-30T23:54:00.002+02:00

Roses necessita política de futur

La història sempre avança. El temps mai es deté i la tendència natural és progressar cap a la millora. En cada període de temps sempre intervenen personatges claus que impulsen l’avanç de la societat en que estan involucrats. Aquest és el cas dels grans polítics que tenen la seva etapa de glòria i després per tendència de les lleis socials deixen pas a altres persones que milloren la seva gestió, per coneixements, per joventut, per actualitat i per modernitat en el seu pensament que està en consonància amb els temps presents. Les regles del joc democràtic aconsellen deixar el lideratge a noves generacions i aportar l’experiència quan sigui sol·licitada en benefici del municipi, l’autonomia o el país, cadascun en el seu àmbit determinat buscant des de la visió externa i desinteressada donar els consells i orientacions oportunes per a que la millora buscada encara sigui més efectiva, treballant tots amb equip i visió unitària de servir els interessos dels ciutadans dels quals s’ha tingut durant molts anys responsabilitat.

Roses no hauria de ser una excepció i tots els nostres grans polítics de temps anteriors, han d’estar al costat de les persones que porten la responsabilitat del govern per impulsar la millora del municipi i ajudar a que tothom s’uneixi en una marca comú que és Roses i deixar les lluites per a agents externs del municipi com pot ser lluitar per a que ens concedeixin la construcció de l’escola Montserrat Vayreda. Aquests grans polítics que hem tingut han de deixar que altres persones que tinguin motivació i ganes de participar en la política municipal ho puguin fer i ajudar-los oferint la seva experiència i saber.

Roses necessita tenir un govern modern, basat en el treball d’equip i no en el lideratge d’una persona que porta ella sola les regnes del municipi. La política actual es basa en un equip de persones preparades, amb estudis i coneixements professionals per portar les diferents regidories del consistori. Unes persones que dediquen un temps de la seva vida de manera altruista en benefici dels seus conciutadans unint als ciutadans, fent-los participar i engrescar en un model de gestió i de ciutat, practicant una política tranquil·la, relaxada, participativa i essent gestors de les propostes i decisions dels seus ciutadans. Aquest equip de persones que porten la gestió municipal són tan importants com la persona que capitaneja l’equip, doncs les decisions es consensuen i es fa una planificació de plans directors dels projectes a realitzar. Ningú és imprescindible però tots els membres de l’equip són importants.

Les noves polítiques de modernització es basen en la gestió eficaç i en situar al ciutadà al centre de la política i a l’abast dels serveis públics. Les línies bàsiques de modernització se centren en els eixos següents d’atenció als ciutadans :

· Introduir millores en la relació d’atenció.

· Establir mecanismes de participació.

· Incidir en la millora dels processos de l’administració. Implantar processos basats en la gestió de la qualitat i millora continua.

· Potenciar l’ús de les noves tecnologies i afavorir l’extensió de l’administració electrònica.

· Introduir polítiques de motivació i de millora de les persones que treballen a l’administració.

· Racionalitzar i millorar les estructures organitzatives de l’administració.

· Introduir polítiques d’apropament mitjançant la creació de finestres úniques de gestió unificada.

· Dur a termes polítiques de revisió i simplificació normativa i de requeriments, dotant a les seves accions de rapidesa, la flexibilitat i la receptivitat.

· Implantar codi ètic d’actuació, com a factor d’equilibri i control.

· Implantar tècniques de gestió gerencials.

A partir d’aquestes consideracions, avui en dia les eleccions municipals es converteixen en una responsabilitat de gran transcendència pel futur de la ciutat. Ja no es tracta de triar un candidat, sinó de triar la llista més competent de persones, tenint en compte la seva valia, professionalitat, formació, personalitat i desinterès polític. En un municipi no és miren els partits polítics sinó les persones que ens representaran i com ens faran participar de les decisions importants de l’avanç del nostre municipi.

Roses necessita un gran equip per seguir avançant amb un bon ritme, sense fer passos endarrere ni retorns al passat. Roses sempre ha anat avançant i tots junts hem d’aconseguir posar la nostra ciutat a l’alçada que li correspon.

2011-05-07T18:27:00.002+02:00

Atenció a les Persones

Fa més de 6 anys que varem començar a idear amb l’actual alcaldessa de Roses un model de ciutat diferent del que teníem. Imaginàvem una ciutat on tots els ciutadans es sentissin orgullosos de viure-hi. Una ciutat on la preocupació bàsica del consistori municipal fos l’atenció a les persones. Una ciutat que disposes de tots els serveis i recursos necessaris per solucionar els problemes socials o de dependència de qualsevol dels seus habitants.

Donada la meva formació amb serveis socials i la meva professió en contacte directe amb persones afectades de diferents malalties i problemes, vaig ajudar a la Magda i al seu equip a realitzar un projecte d’atenció a les persones i de serveis socials que en l’anterior campanya electoral va tenir una gran acollida i va demostrar que les persones de Roses volen qualitat d’atenció, recursos sanitaris i socials i sentir que les persones participen en la vida municipal de la nostra ciutat.

Aquest projecte d’atenció a les persones durant aquests últims anys s’ha anat desenvolupant, s’han posat les bases sòlides i les estructures per acabar d’executar-lo en els propers 4 anys, doncs entenem que un projecte polític necessita d’un període de 8 anys de construcció. Per acabar de consolidar-lo m’he compromès amb l’equip de la Magda Casamitjana a portar-lo personalment des de l’Ajuntament si és la demanda que ens fan en les eleccions el nostres conciutadans.

L’objectiu principal que ens marquem des de l’àrea d’atenció a les persones és consolidar l’àrea de benestar social dotant al municipi d’un instrument eficaç i potent que doni solució a les diferents problemàtiques socials i en especial, les que derivin de dificultats motivades pel grau de dependència. Per aquest motiu volem disposar de tots els recursos, prestacions, programes, objectes i equipaments destinats a l’atenció social de la població, tant de titularitat pública com privada, configurant la xarxa d’atenció social.

Aquesta xarxa de serveis socials s’articula per mitja d’una cartera de serveis socials que es regeix pels principis d’universalitat, igualtat, responsabilitat, solidaritat, participació cívica, globalitat, subsidarietat, prevenció i dimensió comunitària, foment de la cohesió social, normalització, coordinació, atenció personalitzada i integral, respecte pels drets de les persones, foment de l’autonomia personal, economia d’escala, eficiència, eficàcia, qualitat de servei i continuïtat de serveis.

Els objectius de la nostra política de serveis socials són :

· Detectar les necessitats personals bàsiques en particular i les necessitats socials bàsiques en general.

· Prevenir, atendre i promoure la inserció social en les situacions de marginació i d’exclusió social.

· Facilitar que les persones assoleixin l’autonomia personal i funcional en la unitat familiar o de convivència.

· Afavorir la convivència social.

· Afavorir la igualtat efectiva de les persones eliminant discriminacions.

· Atendre les necessitats derivades de la manca de recursos bàsics i dels dèficits en les relacions personals i amb l’entorn, evitant al màxim la institucionalització.

· Assignar equitativament l’ús dels recursos socials disponibles.

· Promoure la cohesió social, la resolució comunitària de les necessitats socials.

· Promoure la participació, l’associacionisme, l’ajuda mútua, l’acció voluntària i altes formes solidàries.

· Promoure la tolerància, el respecte i la responsabilitat en les relacions personals, familiars, convivencials i socials.

· Lluitar contra l’estigmatització dels col·lectius desafavorits atesos pels serveis socials.

La cartera de serveis socials ofereix 3 tipus de prestacions :

1. Serveis

a. Bàsics

b. Especialitzats

2. Econòmiques

3. Tecnològiques

Dins dels serveis bàsics prioritzem l’atenció domiciliària, els serveis tècnics de telealarma i teleassistència, les tramitacions de subvencions de la llei de dependència, els serveis a la infància, adolescència i joventut, dotant d’una política activa i formativa de juventut, prevenint i lluitant contra les toxicomanies, millorant l’atenció a les famílies i l’atenció personalitzada a qualsevol demanda social.

Dins dels serveis especialitzats estarem al costat de les entitats existents :

· Potenciarem i millorarem els serveis prestats per la Cooperativa Pi i Sunyer en l’atenció residencial i centre de dia per la gent gran.

· Ajudarem a desenvolupar els serveis de transport adaptat realitzat per la Fundació Fadir i els ajudarem a crear nous serveis, entre ells un Centre Especial de Treball per a que tots els disminuïts adults puguin estar ocupats i sentir-se útils i integrats al municipi.

· Potenciarem i ajudarem a dotar de recursos i infraestructures a l’Associació Tramuntanets per a que s’ocupin de tots els serveis d’atenció als infants i adolescents disminuïts.

· Col·laborarem amb els serveis d’ajuda als malats de Càncer realitzats per la Fundació Roses contra el Càncer.

· Millorarem els serveis prestats per l’associació d’atenció a les dones, estant al seu costat i desenvolupant nous serveis que ajudin a atendre totes les seves necessitats.

· Col·laborarem a dotar de tots els instruments necessaris els serveis d’ajuda a les persones desfavorides que presta l’entitat parroquial de Càritas.

En general potenciarem a totes les entitats municipals de serveis socials a aconseguir els seus objectius fundacionals per dotar al municipi de tots els recursos necessaris per afrontar les necessitats socials i de dependència.

· Crearem un Centre Obert de Centre de dia, on donarem cabuda a totes les persones amb discapacitats per motius diferents com traumatismes cranials o medul·lars, accidents vasculars cerebrals, handicaps neurològics, situacions oncològiques, malalties mentals i deficiències.

· Impulsarem la posada en marxa d’un Hospital de Dia de tractament i prevenció de demències i especialment de la malaltia d’Alzheimer.

Dins de les prestacions econòmiques i tecnològiques ajudarem a totes les persones implicades a aconseguir les seves demandes i drets per que pugin gaudir de les avantatges que els pertoquen per millorar la seva qualitat de vida.

Per desenvolupar aquesta xarxa de cartera de serveis socials ens integrarem al Consorci de Benestar Social de l’Alt Empordà, on Roses i Figueres compartiran el nucli d’àrea bàsica, dotant aquest nucli de tots els recursos necessaris per donar cobertura a Roses i a tota la seva àrea bàsica.

Des del municipi crearem la XAD, la xarxa d’atenció a la dependència, on l’Ajuntament de Roses i totes les entitats d’atenció a la dependència, de manera unitària, vetllaran per donar solucions a totes les problemàtiques i demandes plantejades, d’una manera mancomunada i solidària La XAD establirà convenis de col·laboració, projectes i plans directors d’actuació amb el Consorci de Benestar Social de l’Alt Empordà. La XAD constituirà un hotel d’entitats on cada entitat tindrà la seva seu i haurà una finestra única d’informació, ràpida i àgil per facilitar l’atenció immediata i eficaç de les sol·licituds plantejades. Es crearà una bossa de voluntarietat única i coordinada des del XAD per col·laborar a donar les atencions i ajudes humanes i de qualitat que necessiten les persones usuaris dels diferents serveis i entitats.

Després dels primers 4 anys de govern de la Magda Casamitjana, on s’han posat les bases de les directrius de creació de la xarxa social, ens toca aquest segon període de mandat de consolidar tots els projectes iniciats, dotant al municipi de qualitat i d’una riquesa primordial com és el de disposar de tots els recursos sanitaris i socials a l’abast de qualsevol persona dins del municipi o en el seu defecte dins de la nostra comarca més pròxima. Estem arribant al punt que fa 6 anys varem imaginar. Sempre mirant lluny, treballant a prop de la gent que ens necessita. Sabem que el treball municipal és un treball d’entrega a la nostra ciutat i que d’aquí un temps, seguint les normes democràtiques deixarem pas a noves persones que segueixin l’estel marcat de la prioritat d’atendre primer de tot a les persones.

Dr. Pere Móra Marbà

Doctor en Psicologia. Casat i pare de 2 noies. Número 9, com Independent en la llista del PSC de Roses. Membre de l’equip de la Magda Casamitjana.

2011-02-13T07:43:00.005+01:00

Retallades del Govern de la Generalitat a les Residències Geriàtriques Fa poc mesos que el nou Govern comença a gestionar els seus recursos i de moment trobo de molt poca sensibilitat el pla de retallades que estan aplicant als centres públics en qüestió de personal. En la meva Residència, el Puig d'en Roca de Girona, tots els treballadors que formem part de la plantilla fa molt temps que apliquem una política d'implicació, servei directe i familiar i un plus de qualitat que la fan ser una de les millors equipades i valorades pel seus serveis de tot Catalaunya. L'atenció a la Gent Gran necessita tenir treballadors que ens sentin estimats i respectats per poder també així donar aquesta mateixa dosi de qualitats humanes a les persones que estem cuidant. En els últims mesos ho estem fent com sempre, però cada vegada costa més poder treballar amb unes condicions dignes. Es va començar amb una retallada del 5 % dels sous, els quals no són molt elevats i produeixen una reducció important. Es va seguir amb que les jubilacions no es cubrien. En aquests moments tenim 5 persones menys treballan en plantilla i fent la mateixa feina i tenint els mateixos residents. Però no acabem aquí sinó que se'ns demana que encara fem més esforç. Se'ns envia una carta demanant-nos la màxima implicació i al cap de pocs dies se'ns anuncia que a partir d'ara tampoc es cobrirà cap baixa, ni cap dia d'assumptes personals i que de moment tampoc es poden demanar les vacances fins nou avís. En la meva Residència tenim en aquests moments 190 persones, i tots els seus familiars, que hem de cuidar. Estem fent des de fa temps esforços per a que no es noti que el Govern està fent les seves retallades sense cap sensibilitat ni criteri, però arribarà el moment en que si no es troba una solució no podrem arribar a poder cobrir la multitud de necessitats diàries que té el centre. Espero que algú amb criteri del Govern replantegi els criteris i no deixi perdi la qualitat que sempre ha dut el treball de la Residència Puig d'en Roca i tota la resta de Residències públiques del sector.

2010-07-19T19:33:00.002+02:00

Estrès del cuidador

Una de les càrregues més importants que té la societat del benestar és l’atenció a la dependència, entesa aquesta com la necessitat que té una persona per poder realitzar les Activitats de la Vida Diària (AVD) a conseqüència d’un problema físic, psíquic o sensorial. Les causes d’aquesta dependència poden ser degudes a malalties tant cròniques com neurodegeneratives, també a l’envelliment, a la disminució i als accidents greus, tant vasculars com traumatològics.

Per poder atendre a aquestes persones és de vital importància la figura del cuidador, que és la persona que supleix les necessitats de la persona dependent, proporcionant-li afectivitat i dotant-la del màxim nivell d’autonomia possible. Aquest cuidador pot ser principal, formal o informal, segons sigui familiar, professional o esporàdic respectivament.

La vida del cuidador es veu canviada a tots nivells, tant familiar, econòmic, de salut, de temps lliure, com personal. L’atenció a una persona dependent comporta un elevat desgast emocional que la majoria de vegades acaba amb una síndrome ansiosa-depressiva. Símptomes d’aquesta patologia poden ser : sentiment de solitud, de sobrecàrrega, problemes de salut tant físics com psíquics, problemes de relació amb els demés, irritabilitat i sensació d’ofec.

Per evitar arribar a aquest extrem el cuidador ha de fer valer els seus drets com són : cuidar-se ell mateix, buscar ajut en altres persones, conèixer els seus límits d’energia, tenir altres activitats personals, expressar els sentiments negatius, rebutjar la manipulació del dependent, evitar sentiments de culpabilitat, rebre per part dels familiars afecte i reconeixement, estar orgullós de la seva tasca i protegir la seva individualitat.

És molt important per la persona cuidadora estar atenta a les senyals d’alerta de l’anterior síndrome i exercir de seguida els drets a dalt apuntats. Aquestes senyals poden ser : cansament i pèrdua d’energia, tremolors, palpitacions, dolors gàstrics, son excessiu o insomni, aïllament i desinterès, augment de consum d’hàbits tòxics, problemes de memòria, d’atenció i de concentració, augment o disminució de la gana, irritabilitat, enfadaments, canvis freqüents d’humor, conductes obsessives i repetitives, problemes en l’eficiència laboral, problemes econòmics, càstigs desproporcionats i tracte despectiu.

Un cop reconegut l’estrès s’ha de demanar ajuda, posar límits i reconèixer els sentiments negatius. És important assumir totes aquelles situacions i conductes que no es poden canviar, fer exercicis de relaxació, tenir sentit de l’humor i bones relacions socials, baixar l’autoexigència en les espectatives, fer formació i buscar suports, dormir les hores adequades, fer exercici i tenir bona imatge, fer una agenda d’activitats per organitzar bé el temps, preveure situacions futures, anticipar i planificar solucions, formar part d’associacions i fundacions i demanar ajuda als serveis socials.

El cuidador ha d’aconseguir aprendre de l’experiència de cuidar i viure-la com una experiència positiva i gratificant, que li faci descobrir capacitats, qualitats i aptituds per ser ella mateixa i millor persona.

2010-05-24T17:51:00.002+02:00

Nova Associació de Disminuïts de Roses

S'ha fet la presentació de la nova associació de disminuïts de Roses. El seu nom és Tramuntanets. Nom simpàtic que ens dóna la imatge de les persones a les quals es vol ajudar.

Aquelles persones, principalment menors d’edat, que tenen unes dificultats de control de les seves capacitats mentals i cognitives i que viuen a la nostra comarca, especialment a Roses.

Pel nostre poble és una gran notícia doncs augmenta el seu patrimoni social i s’afegeix a les altres entitats registrades en el nostre municipi. En aquest àmbit Roses és un exemple de ciutat solidària i de riquesa social.

El pas següent de qualitat que ha de fer el nostre municipi és la posada en marxa del pla director dels Serveis Socials que contempla la creació d’una plataforma de serveis d’atenció a la dependència, anomenat XAD (Xarxa d’Atenció a la Dependència). Aquesta plataforma ha de tenir la funció de coordinar a totes les entitats de serveis socials del municipi per fer una planificació de la demanda dels serveis necessaris i els usuaris de dits serveis. L’objectiu és facilitar a la persona amb dependència del nostre municipi i a les seves famílies quins passos ha de fer per aconseguir l’ajuda reclamada i a quin lloc ha d’anar a demanar informació per a que se’l pugui derivar en la major brevetat possible a l’entitat concreta de la seva problemàtica.

La finalitat del XAD seria disposar d’una oferta suficient i adaptada a la diversitat de necessitats i opcions de les persones amb dependència. Si cal es promourà la creació d’aquells serveis nous que són necessaris per respondre a les creixents necessitats derivades de la dependència i promoure una oferta estructurada de serveis de qualitat.

El XAD ha d’estar liderada per l’Ajuntament de Roses, el qual ha d’estar al servei de totes les entitats socials que formen part d’aquesta plataforma. Totes les entitats han de treballar pels seus associats en concret però en perfecta sintonia amb les demés entitats sense duplicar esforços, treballant de manera complementària i executant una economia d’escala per amortitzar i treure el màxim rendiments dels recursos existents.

Una funció molt important que han de tenir les entitats socials i que, en el cas de tramuntanets és prioritària és l’atenció a les famílies. Donar recolzament en tot moment als cuidadors principals de les persones dependents. Intentar evitar que se sentin soles i que puguin minimitzar al màxim possible l’inevitable estrès que comporta cuidar a una persona amb disminució psíquica, mental o física.

D’aquí que totes les persones que tinguin cura d’algun familiar amb problemes de dependència és de vital importància que estiguin associades, que puguin tenir unes persones de referència que les escoltin , que les recolzin, que les donin informació i el més important que les donin recursos per poder conviure el dia a dia. Les famílies de persones amb dependència han de poder assistir a grups d’ajuda mútua, i disposar d’espais amb altres familiars amb la mateixa problemàtica per poder normalitzar la dependència que té el seu familiar, adquirint experiència, suport i ajuda.

Totes les entitats gestionen els seus recursos de manera autònoma i disposen de diferents professionals que les ajuden a donar els serveis i les orientacions necessàries. Totes les entitats són autosuficients però totes es complementen dins del XAD.

La unió de l’Administració, les entitats, les famílies, els professionals i sobretot les persones amb dependència és la base del XAD i és l’indicador més gran de la qualitat real de la solidaritat dels habitants d’una ciutat com Roses.Moltes felicitats a Tramuntanets i que en un futur podem veure’ls integrats dins del XAD.

2010-04-19T17:58:00.001+02:00

Potenciar l’esport a Roses La pràctica de l’esport és un recurs valuós per a combatre el sedentarisme i fomentar les relacions amb els altres. Ajuda a trobar-nos millor amb nosaltres mateixos gràcies al beneficis de salut que proporciona en molts aspectes.

Un dels principals problemes que tenim al nostre municipi és la manca d’equipaments esportius que facilitin la pràctica de l’esport. Anys endarrera quan Roses era un poble, això no passava, perquè els nens podien sortit al carrer o als terrenys no edificats que hi havia i muntar partidets de futbol, de basquet, de beisbol, o de qualsevol esport que el grup d’amics, o els pares amb els seus fills tenien ganes de practicar. Els grups de joves es reunien als diferents camps per fer esport o per trobar-se i planificar les seves agendes.

Actualment, en la Roses ciutat, els equipaments esportius estan tots agrupats a la zona esportiva, amb uns horaris i uns controls d’accés molt estrictes, sobretot el cap de setmana que és quan més persones podrien beneficiar-se d ‘aquests equipaments, doncs durant la setmana laboral és força difícil combinar l’esport i els horaris de feina. Per això els dissabtes i diumenges s’hauria d’amortitzar al màxim l’obertura dels recintes esportius, permeten que totes les entitats esportives o grups organitzats puguin realitzar els seus respectius partits d’esports, ben coordinats pel bon equip de tècnics municipals que gestionen l’àrea d’esports. No hauria de passar que algun club esportiu no pugui disputar el seu respectiu partit perquè el pavelló, o les altres instal·lacions esportives, estigui tancades.

A la nostra ciutat tenim l’accés als camps d’esports molt lluny de casa i dels nostres barris. Quan un municipi creix i es converteix en ciutat, necessita passar a executar economies d’escala, per aprofitar i amortitzar al màxim tots el seu patrimoni municipal, i si és possible construir nous equipaments.

D’aquí que per apropar l’esport als barris és de vital importància obrir els patis de les escoles a tots els veïns, fora de l’horari escolar i els caps de setmana, oferint tant als nens com als adolescents, com als joves i adults en general, una possibilitat de lleure i de socialització i una facilitació per poder practicar l’esport d’una manera accessible i prop de casa.

Actualment hi ha diferents municipis de les comarques gironines que han decidit obrir els centres escolars fora dels horaris habituals, de manera que els patis es puguin utilitzar com un equipament més del barri. Aquesta és una iniciativa excel·lent que, ben administrada, només pot dur avantatges, fins i tot per les mateixes escoles, les quals solen disposar de bones instal·lacions esportives que és un luxe mantenir tancades fora dels seus horaris habituals.

Si pensem en la ubicació de les nostres escoles, observarem com podríem dotar els diferents barris del nostre municipi d’uns bons equipaments esportius. També es poden crear en altres zones i en diferents places o jardins municipals, nous equipaments d’aparells de gimnàstica per la gent gran, que cada vegada més van formant part del mobiliari urbà de les ciutats de progrés, disposant així d’equipaments esportius per a tots els diferents col·lectius de persones de la nostra ciutat. Seria molt enriquidor tornar a veure als nens i joves jugant i fent esport al seu barri com es feia temps enrera.

L’Ajuntament actual s’ha trobat una concentració dels equipaments esportius en una mateixa zona i afegit a la crisi econòmica li és difícil dotar de nous equipaments, d’aquí la importància d’implantar el model d’economia d’escala que permeti oferir una xarxa equilibrada de serveis i activitats esportives que afavoreixin una millor qualitat de vida. A partir d’aquí s’ha de fomentar l’associacionisme com a instrument de desenvolupament d’activitats esportives. S’ha de gestionar i diversificar els serveis i les ofertes pels diferents grups de la població, tant siguin usuaris individuals, entitats, associacions o escoles.

Des de l’Àrea d’esports s’ha d’intentar donar suport a tots els clubs amb presència social en el municipi i oferir serveis i activitats físiques i esportives per a totes les franges d’edat possibles. Així mateix s’ha de poder donar resposta a les necessitats esportives plantejades pels clubs i entitats de la ciutat, donant suport en tot moment.

Hem de poder aconseguir mitjançant la pràctica de l’esport, la col·laboració en l’educació i la socialització de la nostra societat rosinca.

2010-04-13T17:44:00.002+02:00

POLÍTICA DE JOVENTUT

La joventut és l’etapa del desenvolupament humà en que s’adquireixen els recursos que ajudaran a la persona durant tota la seva vida. Per això és molt important situar les polítiques de joventut en el nucli central de les polítiques socials, per posar mitjans contra les desigualtats i fer una bona inversió de present i de futur.

S’ha d’intervenir en la coresponsabilitat educativa, treballant de manera coordinada en xarxa i amb objectius comuns per part de tots els agents implicats en l’educació. S’ha d’intervenir en el procés de transició escola-treball. Per poder fer-ho l’educació ha de tenir un paper actiu en el sistema productiu i s’han de crear eines per l’acompanyament i assessorament dels joves en la transició al món laboral. S’ha de prioritzar l’educació en valors com a element clau en el desenvolupament de la persona.

Per millorar l’ocupabilitat és molt important potenciar la formació professional i les pràctiques professionals per un costat i la generació de projectes per part de la universitat.

S’ha de fer una aposta per la vida saludable. Quan parlem de joves i salut un dels aspectes fonamentals són les conductes de risc en el consum de tabac, alcohol i altres drogues, doncs un 35 % dels joves afirmen ser consumidors. Hem d’aconseguir incidir en la mentalitat de la gent jove, que valori la vida sana com un model a seguir i com un bé. Per tant, s’ha de fer pedagogia de normes de convivència i de salut, baixant la població diana a l’edat de 12 anys, doncs és en aquesta edat quan la majoria de nois entren a l’institut en contacte amb els joves d’edat superior i volen imitar les actuacions dels nois més grans.

L’aparició d’internet ofereix un nou format d’oci i de consum cultural que afecta a tota la resta d’activitats. Internet és l’element que més transformacions ha generat en el temps lliure dels joves en els últims anys. La seva penetració en les noves generacions és total. Gairebé un 95% dels joves de 15 a 29 anys l’utilitzen de manera habitual. S’ha d’aprofitar aquesta eina per potenciar la cultura com element de dinamització, de cohesió i d’inclusió social.

Avui dia la cohesió social, deguda al creixement urbanístic de les ciutats, ha provocat que sigui complicat generar una identitat de municipi o barri on la gent jove pugui establir relacions socials. Així mateix els equipaments estan agrupats provocant desequilibris territorials i en molts casos la localització dels equipaments municipals no s’ha planificat tenint en compte la mobilitat de la gent jove ni el tipus de necessitats i relació de la ciutadania, i s’han fet dissenys urbans no adaptats als vianants i amb dificultats d’accessibilitat per a molts col·lectius. Per tant seria necessari augmentar la possibilitat dels joves amb desigualtats en la mobilitat durant el procés formatiu, millorar la cobertura de la mobilitat obligada, ocupacional i estudiantil, de la persona jove en tots els àmbits territorials a fi d’evitar situacions d’exclusió social, promoure la cultura de la mobilitat sostenible, minimitzar les conductes de risc associades a mobilitat juvenil, millorar la coordinació entre les administracions i l’empresa privada per tal de donar resposta a les necessitats de mobilitat dels joves i millorar la participació de la joventut en els processos i programes de mobilitat.Els joves d’avui dia s’allunyen de la política tradicional per buscar altres maneres d’expressar-se que s’identifiquin millor amb la seva idiosincràsia.

Els joves mostren poca predisposició a utilitzar les vies de participació més institucionalitzades i tradicionals, com ara afiliar-se a un partit polític o a un sindicat, o anar a votar. En canvi, hi ha altres formes de participació que responen millor a la manera d’entendre i de tractar els problemes polítics dels joves i aquestes són especialment actives, com pot ser participar a actes de protesta, assistir a manifestacions o no comprar o boicotejar un producte per motius polítics. S’ha d’afavorir la incidència de les persones joves en la construcció de les polítiques públiques. També és necessari educar en la cultura participativa i en les eines de participació en tots els àmbits i entre tots els actors implicats. S’ha de potenciar de manera quantitativa i qualitativa l’associacionisme juvenil, per millorar la participació democràtica dels joves. Finalment l’administració ha de garantir i desenvolupar canals flexibles adaptats a la diversitat de formes de participar.

2010-03-16T19:23:00.002+01:00

Lideratge Polític

Estem travessant una època de crisis i fins i tot el temps s’afegeix a complicar el nostre estat de benestar com ha passat aquests últims dies amb aquesta nevada històrica. Una crisi reclama intel·ligència, destresa, informació, recursos i creativitat. Però per sobre de tot es necessita a un líder que a més de tenir carisma, tingui capacitat de pensar i de tenir criteris propis per elaborar el seu propi relat, amb fortalesa ètica i ideològica que generi confiança des de la seva pròpia convicció.

El líder ha de liderar i només ho aconsegueix si té unes idees a defensar. Ha de ser la persona que ha de ser capaç d’encapçalar un canvi.

El lideratge polític es pot definir com el conjunt d’activitats, relacions i comunicacions interpersonals que permeten a un individu mobilitzar persones d’una organització, comunitat o societat específica, de manera voluntària i conscient, per aconseguir objectius socialment útils.

Un bon líder polític ha de prendre decisions amb el suport explícit de la ciutadania. Ha de ser capaç de captar el missatge que se li dóna i convèncer a la seva comunitat del benefici de l’aplicació de qualsevol decisió abans d’aplicar-la. Sempre ha de donar la imatge que escolta la veu del poble i treballa en l’interès col·lectiu sent un servidor dels seus conciutadans, sentint-se responsable de la representació de l’interès general.

El líder viu el present i visualitza el futur sabent que ell no hi arribarà liderant el projecte, però si que hi serà ajudant al nou líder a aconseguir-ho. Un bon líder quan acaba el seu lideratge dóna pas a un altra persona que pugui tornar a engrescar la confiança de la seva societat i ell continua treballant des d’un segon pla pel bé de la seva ciutat o país, si es dóna el cas.

La persona que lidera a una comunitat ha de tenir una alta capacitat de creativitat. Aquesta depèn, en part a condicions externes com la cultura, la formació, l’experiència i l’educació, com per factors interns com la intel·ligència, la fluïdesa de producció d’idees, la flexibilitat mental, l’originalitat de pensament, l’habilitat per estructurar i ordenar dades, i tenir unes estructures mentals de coneixements àmplies i sòlides que li serveixin de suport, però que necessàriament han de ser dinàmiques i flexibles, atès que la rigidesa mental treu marge a l’originalitat.

Tant a nivell nacional com a nivell local tenim líders que lluiten per combatre la crisis i tot i el mal temps que s’està passant mantenen el timó ben adreçat, avançant lentament cap la sortida d’aquesta època dolenta i buscant la porta que han visualitzat del futur benestar del seu país o ciutat.

2010-02-23T19:36:00.002+01:00

Roses : Etapa de Transició a Ciutat

L’augment de població dels últims anys ha portat al nostre poble a tenir la consideració de ciutat. Això no vol dir que ja ho siguem plenament. Com tot canvi, com tota etapa, hi ha un temps de transició entre les característiques de l’anterior etapa i la consecució de les noves característiques de la nova etapa. En aquests moments el poble s’ha fet gran, ha evolucionat, ha canviat, perquè ha progressat. La seva població també va canviant, va evolucionant i va progressant. El debat entre ser poble i ciutat aviat deixarà d’existir i tothom estarà plenament identificat amb la seva ciutat, però abans l’etapa de transició que estem passant ha d’aconseguir posar les bases del model de ciutat que volem desenvolupar.

Des de l’organització municipal actual li ha tocat aquest difícil però engrescador projecte de modelar el disseny de ciutat del futur. Una de les claus és constituir una comunitat dialògica.

Així, com a tal comunitat, no es tracta de propugnar un objectiu final pur i perfecte, sinó cercar l’ideal de ciutat possible, tant a nivell moral com a nivell polític, dins de la nostra societat rosinca, mitjançant la participació ciutadana tant dels responsables de l’administració com del ciutadans, agrupats en associacions cíviques representatives.

En aquest sentit, tots els ciutadans poden ser interlocutors virtualment vàlids, per tant cal rebutjar l’ètica que sacrifica l’ésser humà al benestar col·lectiu o que només atorga a un únic grup la capacitat de decidir. D’aquesta manera la identitat humana consisteix en la capacitat comunicativa i tota la seva determinació moral és progressiva i no es pot considerar mai definitiva. L’ètica del diàleg proposa un model procedimental de fonamentació de les normes implicant 3 elements indispensables :

Reversibilitat completa dels participants en el diàleg
Universalitat en el sentit d’inclusió de tota la comunitat
Reciprocitat de les pretensions de cada participant

L’administració ha de liderar aquest diàleg sense pressions externes ni internes, i sense posar limitacions d’espai ni de temps. Els ciutadans hem d’acceptar entrar a formar part d’aquest diàleg amb la finalitat de buscar de manera cooperativa els acords, amb una actitud positiva, constructiva i deixant de banda la crítica destructiva i oposicionista.

La ciutat és de tots, i si l’estimem no podem frenar el seu desenvolupament. Hem d’estar al costat dels nostres representants, aportant idees, projectes, solucions per anar cercant l’ideal de ciutat possible, on tots ens sentim segurs, participatius i orgullosos de formar part de la comunitat rosinca. Hem de participar en aquesta transició a la nostra ciutat ideal, on tinguem les nostres necessitats socials, sanitàries i laborals cobertes.

Hem de tenir diferents motors econòmics per poder aconseguir tenir una ciutat de futur on els ciutadans ens sentim a gust vivint a la nostre ciutat i fer sentir contents als nostres visitants i turistes, que captin un ambient de pau, ètic i dialògic en la nostra ciutat, amb un tracte respectuós, amb un orgull de ser rosinc, defensant als nostres representants i amb uns preus comercials adequats a les circumstàncies de crisis actuals, on segons estudis de macroeconomia estem un 20 % per sobre dels preus reals de mercat. Baixant els preus, dins d’un control de màxims, per part de tots fins i tot en els impostos municipals aconseguirem viure en una ciutat real i atreure als visitants que no se sentiran que fan una despesa exagerada i gaudiran de l’atractiu natural de la nostra ciutat. Treballem per un ideal de ciutat de futur i estarem treballant pel nostre benestar de present.

2010-01-25T17:28:00.002+01:00

ROSES I EL MEDI AMBIENT

Roses, com espai de convivència, ha evolucionat progressivament i profundament proporcionant moviments migratoris i nous models d’intercanvi culturals i econòmics. La transformació en ciutat es realitza de manera lenta però contínua i la guia de progrés ha de ser cap a la protecció del medi ambient i la sostenibilitat. D’aquesta manera s’afavorirà el desenvolupament urbà, econòmic i la qualitat de vida, preservant el benestar de les generacions actuals i futures.

La societat rosinca ha de cooperar en l’àmbit municipal en la creació de recursos, projectes i serveis per afavorir l’aplicació dels drets econòmics i socials. És responsabilitat de tota la ciutadania tenir cura del medi ambient i col·laborar amb l’Ajuntament en la seva preservació. D’altre costat l’Ajuntament ha de promoure polítiques de protecció del medi ambient en prevenció de la seva contaminació i deteriorament, ha de realitzar campanyes d’estalvi d’aigua i energia i ha de potenciar la gestió de residus.

El reciclatge ha de ser un hàbit diari dels ciutadans. Reciclar és l’acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum, els productes materials obtinguts dels residus per poder tornar a utilitzar part del producte o poder tornar a aprofitar les matèries primeres que en formen part. Dins de les societats modernes i de progrés el reciclatge és una de les accions indispensables per l’estalvi, essent les altres dues el Reduir i el Reutilitzar.

La recollida selectiva és el procés de separar i disposar dels residus per preparar-los per la seva nova utilització, utilitzant la cadena de reciclatge que comença quan el consumidor separa els productes de la resta d’escombraries i els diposita en els diferents contenidors.

A Roses hem d’anar a més i afegir a aquesta cadena de reciclatge, que es va imposant a la majoria de localitats, l’hàbit del compostatge.

El compostatge és un procés que permet reciclar la matèria orgànica, cosa que representa una disminució considerable dels residus que s’acumulen als abocadors o es cremen a les incineradores. Consisteix en la descomposició de la matèria orgànica, per mitjà de microorganismes (fongs i bacteris) en presència d’oxigen i sota unes condicions d’humitat i temperatura controlades. El producte resultant rep el nom d’adob orgànic que és de gran qualitat, ja que conté tots els nutrients necessaris per a un creixement saludable de les plantes.

Seria bo des de l’Ajuntament promoure una campanya d’implicació a la ciutadania en la reducció dels residus orgànics que generen a les seves llars d’una manera natural, pedagògica i divertida, mitjançant la subvenció de recipients de compostatge i descomptes en l’impost de recollida d’escombraries. Així d’aquesta manera es produeix una bona interacció entre la ciutadania, que s’esforça en col·laborar en la preservació del medi ambient i l’Ajuntament que premia els esforços de la ciutadania.

2009-12-11T18:48:00.001+01:00

DRET A DECIDIR Fa molt poc temps que la meva família hem rebut la gran satisfacció de poder aconseguir la notificació del govern espanyol sobre la revocació del judici efectuat al meu avi patern sobre ideologies polítiques de l’època de la postguerra civil i la conseqüent dictadura. Gràcies a la llei 52/2007 de la Memòria Històrica i al posterior Real Decret 1791/2008 de Reparació moral i recuperació de la memòria personal i familiar de quins van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la posterior dictadura, el meu avi i milers d’altres persones, han pogut netejar el seu nom i el de la seva família, la qual queda alliberada d’una taca que durant molts anys va ser motiu de càrrega i desconsideració.

El meu avi, era un pagès d’un poble petit. Era català i d’idees d’esquerra, com la gran majoria de persones del seu poble. En esclatar la guerra civil, li van dir que tenia d’afiliar-se al front republicà, podia decidir en quin front apuntar-se però no entenia de guerres ni de polítiques i volia que el seu poble, la seva família i les seves tradicions continuessin igual sense que ningú les hi canviés. No va tenir opció de lliurar-se de la guerra i el van destinar al front de l’Ebre. Es va defensar com va poder i només pensava en que aquell infern s’acabés.

Un cop acabada la guerra, va tornar al seu poble amb la seva família. Tothom sabia que ell tenia uns ideals d’esquerra i socialistes, però fins aquell moment això mai havia estat un motiu de descrèdit. El fet és que va ser empresonat durant molts anys, torturat i sentenciat a mort tres vegades, sense complir-se mai la sentència.

Va sortir de la presó, molt defallit i malalt, i ja mai més es recuperaria. Només pensava que és el que havia fet per passar tot aquell martiri. Sabia que tot va ser per no acceptar, per part dels guanyadors, que algú pensés diferent. No es permetia que ningú pogués decidir ni que ningú pogués pensar diferent del que estava marcat. Ell no estava en contra d’Espanya, només estava en desacord. La dictadura si que estava en contra dels seus ideals. Ell sempre deia que la persona és d’on viu i que allà on viu és on ha d’aconseguir tenir els seus recursos, sense menysprear les demés regions de l’estat, que elles haurien de tenir els recursos pels seus conciutadans.

El meu avi va morir amb el seu nom tacat per unes imputacions que ell mai va cometre. Ell i la seva família hem tingut d’oblidar aquesta injustícia però si que hem fet esforços per netejar uns ideals, una actuació i una conducta totalment encaminada amb uns valors socials, familiars i catalanistes.

Ell si hagués pogut decidir no hauria mai permès que hi hagués una guerra, ni que s’enfrontessin entre sí persones d’un mateix país. Ell com tots els que ens sentim catalanistes sabem que no estem en contra d’Espanya, només el que ell demanava és que les condicions per poder negociar siguin les mateixes i els drets iguals.

Diumenge hi ha una votació popular per captar la intenció dels ciutadans de molts municipis de Catalunya, per saber si es voldria que es convoqués una consulta en un futur sobre la possibilitat de que Catalunya fos independent. Tenir dret a votar i a dir el que es pensa és la premissa de la democràcia. Fer sentir el sentiment català, en aquests moments és positiu i pedagògic pel govern espanyol. Catalunya reclama federalisme, amb un estatut fort i amb autonomia plena, però el problema és que quan es surt dels límits de Catalunya, la noció de federalisme ningú la contempla, d’aquí que la idea d’independentisme agafa cada vegada més valor, més pel desencís de comprovar que no podem decidir des de Catalunya perquè les normes i regles del joc estan imposades des d’Espanya. El meu avi estaria content en saber que per fi, la nostra societat civil comença a moure’s reclamant que se la tingui en compte i que el valor del territori es prioritzi per sobre de conceptes de nació centralitzada i d’un document constitucional que està desfasat i que es va confeccionar per ser transitori i sortir d’una nefasta etapa de guerra i dictadura.

2009-11-09T17:56:00.001+01:00

ÈTICA MUNICIPAL

Segons el baròmetre de desconfiança en les Institucions Públiques (Edelman 2009), les institucions polítiques són les que menys confiança aporten als ciutadans. És important recuperar la credibilitat en la política, doncs és la base de la democràcia i del desenvolupament social. Per tant s’han de pensar iniciatives que facin dipositar la confiança dels ciutadans vers els seus representants polítics.

Una solució important seria la d’elaborar i posar en pràctica un codi ètic municipal, com a instrument per garantir un bon servei al ciutadà i com a escenari on es puguin desenvolupar les millors relacions tant entre els polítics locals, siguin govern o oposició, com entre els funcionaris i treballadors municipals. Es tracta d’introduir l’impuls de l’ètica, com a valor substancial de l’acció pública, tant política com administrativa.

Així, davant la distància, cada cop més profunda, entre el ciutadà i el mecanisme de l’acció pública, inclosos els polítics, la resposta és una major implicació en la bona administració i una regeneració de la vida pública, cercant el compromís entre la ciutadania i la seva participació, definint els mecanismes de control que garanteixin els objectius establerts.

En el moment actual, es fa necessari que els poders públics i administratius, ofereixin als ciutadans el compromís d’inspirar les seves actuacions per principis ètics i de conducta que conformin un codi de bon govern.

Es tracta d’establir un codi amb unes exigències que vagin més enllà del compliment de les normes legals i reglamentàries, on es marquin altres garanties addicionals, que configurin un pacte dels poders polítics i administratius amb els ciutadans.

La proposta de codi ètic hauria de recollir les directrius que haurien de seguir totes les persones relacionades amb l’Ajuntament en el seu treball diari. Ha de conformar una sèrie de principis i valors que marquin la conducta de l’Ajuntament, reflectint un ambient de confiança i del valor principal de la paraula donada. Les actuacions municipals han d’estar d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència, vigilant sempre la consecució de l’interès general i dels objectius del govern.

Hem de tenir en compte que una bona Administració és la que informa, la que escolta, la que respon, la que actua de manera transparent, la que impulsa la participació dels ciutadans, la que gestiona amb rigor i la que assumeix plenament les seves responsabilitats.

L’administració i els polítics han de recordar que estan al servei de les persones del seu municipi i que qualsevol persona mereix un respecte, una consideració i un dret de poder sol·licitar qualsevol demanda, la qual ha de ser valorada i dins del que sigui possible solucionada, extremant la diligència en contestar tots els escrits, sol·licituds i reclamacions. El tracte personal amb els ciutadans ha de ser exquisit, controlant les emocions i les sortides de to.

Una bona Administració ha de garantir la transparència i igualtat d’oportunitats per a tots els proveïdors, rebutjant qualsevol regal, favor o servei en condicions susceptibles de dubte i que vagin més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia.

Per a aquest codi ètic s’hauria de fer un consens amb tots els grups polítics, tant de govern com d’oposició, i sobretot ser assumit pel govern, creant un òrgan de control i seguiment per vetllar pel seu compliment i treballar pel seu desenvolupament.

Crec que a Roses, per la política social i de servei a les persones que s’està desenvolupant, tenim l’oportunitat de ser el primer Ajuntament que implanti aquest codi ètic d’actuació i ser pioner en l’acció de govern i de l’administració municipal basada en uns principis i valors, que faran sentir al ciutadà identificat amb els seus representants.

2009-10-16T20:03:00.005+02:00

ROLS EDUCATIUS

El ritme accelerat de vida actual ha anat desplaçant gran part de les tasques i responsabilitats educatives, que eren de la família, per a dipositar-les casi totalment en l’escola i en els mestres. Es tracta d’un dels errors socials més importants que patim avui dia i una de les principals raons de l’elevat fracàs escolar existent. Els rols educatius han de ser complementaris entre pares, mares i mestres i han de sortir d’una sincronia de responsabilitats acceptades per ambdues parts i d’un consens entre el que esperen uns dels altres. La família espera de l’escola les següents responsabilitats :

Una aportació important de dades i de coneixements diversificats, especialment d’aquells que serviran tota la vida i que per tant permetran als joves seguir estudiant o tenir èxits en els seus futurs treballs.
Un mètode d’aprenentatge basat en l’autodescubriment i no en la retenció memorística. En un aprenentatge progressiu i qualitatiu i no quantitatiu. En un currículum reduït i selectiu i no en un d’ampli que al cap d’uns mesos ja no pot recordar.
Un procés d’aprenentatge centrat en la comprensió i en l’experimentació de la matèria apresa i no en la senzilla acumulació de dades.
Un sòlid entorn social que, per un costat, faci de l’escola un lloc al que el nen vulgui anar i que, per l’altre, l’entreni en l’àrea de les relacions interpersonals, capacitant-lo per compartir la seva vida adulta amb els demés sense trastorns.
Un àmbit que formi i eduqui en valors substancials i que orientin la postura ètica i moral dels nens, a la vegada que els allunyin de les distorsions conductuals i comportaments antisocials.
Una mena de prolongació de l’espai contenidor, segur i continuador de la casa, que validi i respecti als nens com a individus diferents i lliures, potenciant les seves capacitats i ajudant-los a superar les seves dificultats.
Un lloc de treball on es combina la disciplina, l’esforç i l’esplai, on es busca el màxim rendiment de les seves possibilitats sense provocar angoixes i sobrecàrregues de deures i exàmens, permetent tenir la màxima concentració en el temps escolar per poder gaudir d’un merescut descans quan arriba a casa.
Un lloc d’igualtat i de consideració vers la persona, on l’empatia sigui l’eina principal per entendre el que necessita cada nen buscant la seva maduració psicosocial.
Una escola creativa, adaptada a les necessitats reals de cada nen. Una escola alegre, divertida, simpàtica, on cada nen sigui invitat a desenvolupar les seves millors qualitats i a valorar les virtuts dels demés, que seran diferents.

L’escola espera de la família les següents responsabilitats :

Un compromís actiu dels pares i mares i de la resta de la família respecte de l’acatament de les normes i regles mínimes exigides pel sistema, com poden ser els horaris, polidesa, higiene, vestimenta, i assistència.
Una actitud de recolzament efectiu basat en el reforç de l’aprenentatge escolar, inclosa l’ajuda en els deures, la provisió del material necessari i l’entrenament de certs hàbits importants com la lectura, la disciplina i el respecte de l’autoritat.
Un mínim de cures bàsiques com l’alimentació, el son i la contenció afectiva.
Una bona qualitat i quantitat de temps dedicat als nens com anar de passeig, jugar, dialogar, i menjar junts evitant al màxim aparcar als nens a casa mirant la televisió, internet o video-consoles.
Una actitud positiva davant de les fases que passa el nen, sense voler fer-los grans abans d’hora, donant la informació necessària de sexualitat en el moment adequat i potenciant els hàbits saludables i esportius, evitant que pugui caure en el consum d’hàbits tòxics.
Reduir les activitats extraescolars per a que pugui tenir temps lliure i disposar de la companyia de la família.
Controlar els ambients en que es mou el nen fóra de l’ambient escolar i familiar, fent especial atenció amb el grup d’amics en que es relaciona.
Una presència activa de pares i mares en les reunions escolars, en la discussió de continguts i en la cura de l’entorn escolar.

L’educació dels fills ha de ser primàriament responsabilitat dels pares i mares, tant en la informació que reben com en la seva formació com a persones. Aquesta responsabilitat és indelegable i s’ha d’adequar el que s’aprèn a classe a la vida quotidiana i familiar. D’aquesta manera assumint cada institució, la familiar i l’escolar, el rol que li correspon es tornarà a restablir l’ordre social que avui dia no trobem i que ens condiciona com a país de progrés.

2009-09-17T18:54:00.005+02:00

DIA MUNDIAL DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER

El dia 21 de setembre és el dia assenyalat per commemorar la malaltia d’Alzheimer. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa, caracteritzada per una pèrdua de neurones, que es manifesta per trastorns conductuals, de pensament i d’intel·ligència. La persona va fent una davallada personal en ordre invers a la seva evolució i es va convertint cada vegada en un ser més dependent i infantil. A mesura que va avançant la malaltia es van perdent les capacitats mentals de manera progressiva, començant habitualment per la memòria, l’orientació en el temps i el control de la seva personalitat.

L’edat d’inici de la malaltia se sol situar a partir dels 60 anys, però no és estrany trobar casos en persones més joves, en les quals la progressió de la malaltia és molt més ràpida que en les persones grans. Encara, avui dia, hi ha moltes persones que no tenen un diagnòstic d’aquesta malaltia i viuen socialment exclosos, apartats en les seves cases i sense cap tractament adequat.

Segons les estadístiques de l’Institut Nacional de Ciències Neurològiques del Ministeri de Salut espanyol, s’observa que en la població de 60 anys la incidència de la malaltia és d’1%. A partir d’aquí cada 5 anys es va duplicant el percentatge de persones afectades. Així trobem que als 65 anys hi ha un 2%. Als 70 anys un 4%. Als 75 anys un 8%. Als 80 anys un 16 %. Als 85 anys un 32%. Als 90 anys un 64%. A partir d’aquesta edat és molt difícil trobar persones amb les capacitats plenament conservades. Amb aquestes dades segurament que ens hem de plantejar que el cicle de la vida humana té una data aproximada de caducitat, i que la malaltia d’Alzheimer ens ho demostra d’una manera evident, doncs encara que el cos pugui aguantar, l’ordinador central, que és el cervell no està preparat per continuar processant i en un moment determinat es va desprogramant.

L’evolució d’aquesta malaltia és diferent per a cada persona, però totes passen per 3 fases en el curs de la malaltia. Aquestes són, per ordre d’aparició, la lleu, la moderada i l’avançada En la fase lleu, la persona fa una regressió de pensament i de conducta similar a la d’un nen de 10 anys. En la fase moderada la regressió el porta a les característiques d’un nen de 5 anys. I en l’avançada la persona es converteix en un nadò.

És molt important poder fer un diagnòstic precoç de la malaltia , el qual es fa mitjançant una avaluació neuropsicològica i una confirmació neurològica. Per reduir la incidència d’aquesta malaltia o per frenar la seva progressió, és molt important mantenir actives les nostres funcions cerebrals, mitjançant l’ús del raonament i de les facultats intel·lectuals.

Així com sortim a córrer per mantenir-nos en forma, és necessari fer exercici de gimnàstica cerebral i mental. Les persones grans s’han de mantenir en activitat i realitzant-ne de tot tipus, tant familiars com socials. Han d’evitar la rutina, mantenir comunicació diària permanent i estar informats de l’actualitat. Les persones amb baix nivell d’estudis i despistades, tenen major probabilitat de patir aquesta malaltia i que aquesta es presenti de manera més severa.

Per potenciar la memòria s’ha de posar en pràctica el treball cerebral, conegut com estimulació cognitiva, amb activitats com la lectura, l’aprenentatge d’alguna activitat artística o esportiva i la resolució de problemes matemàtics, entre altres. Aquestes són recursos que ajuden a potenciar activitats mentals, però també poden ser de gran utilitat per evitar o endarrerir l’avançament de problemes relacionats amb la memòria.

Actualment a Catalunya hi ha més de 120.000 persones que tenen algun tipus de demència. A la nostra província de Girona hi ha més de 3.000 persones amb demència, dels quals el 60% tenen la malaltia d’Alzheimer.

Actualment no és possible evitar la malaltia d’Alzheimer, però si que podem endarrerir l’aparició en la seva incidència, amb l’objectiu de que com més tard aparegui la fase inicial més difícil serà que pugui efectuar la seva progressió perquè segurament la persona es morirà d’altres malalties orgàniques deguda a la elevada edat que tindrà, tenint en compte que l’esperança de vida actual pels homes és de 77 anys i el de les dones és de 84 anys. Personalment crec que la clau en la lluita d’aquesta malaltia s’ha de buscar en la prevenció mitjançant una vida social, familiar i personal plena d’activitats i entrenant diàriament el nostre múscul més important : el cervell.

2009-08-18T18:05:00.004+02:00

Intel·ligència Emocional

Fa temps que s’ha començat a seguir un estil diferent i millor de conduir grups, de liderar o de manar. Aquest estil és més respectuós, més honest, més participatiu, més motivador i més exitós. Implica l’aportació d’intel·ligència emocional.

En moltes ocasions, els bons resultats en allò que fem es deuen només en un 25 % al que coneixem com a intel·ligència clàssica. El percentatge restant es deu a la intel·ligència emocional.

El concepte d’intel·ligència emocional és força recent, fent la seva aparició a l’any 1990 i popularitzat posteriorment a l’any 1995 per Daniel Goleman. Es pot definir-la com la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els sentiments dels altres, la capacitat per motivar-nos i la capacitat per manejar adequadament les relacions que mantenim amb els altres i amb nosaltres mateixos.

La base del desenvolupament d’aquesta intel·ligència cal buscar-la en el treball d’equip. Cada membre de l’equip se sent important i desenvolupa al màxim les seves habilitats. Manté una autonomia i una confiança total en si mateix i en el seu líder. Es parteix d’uns principis de planificació global dels objectius, d’un respecte absolut per les persones i una capacitat d’empatia absoluta.

Un bon exemple d’aquesta bona manera de conduir grups és el lideratge de l’entrenador de futbol del Barça, en Josep Guardiola que ha aconseguit integrar el sentiment emocional i professional dels seus jugadors, desenvolupant en cadascun d’ells el millor de les seves habilitats.

En política cada vegada més es busquen líders de mitjana edat, amb coneixements de gestió moderna de dinàmica de grups i conducció d’equips, que tinguin un elevat índex d’intel·ligència emocional. El líder polític ha de ser capaç de creure en els problemes de les persones per buscar solucions, aportar comunicació i participació del seu poble i del seu equip de govern. Ha d’aconseguir treure de cada membre del seu equip de govern i de si mateix, les seves millors habilitats. Ha de tenir la virtut d’unificar diferents visions i projectar una única imatge on els ciutadans se sentint identificats com a membres d’aquest grup.

A Roses, s’està aplicant amb molt bons resultats l’aplicació d’aquesta intel·ligència emocional, on tots els vilatans que ho desitgem podem participar en la construcció d’una xarxa social propera i participativa fent-nos sentir a tots protagonistes del desenvolupament modern i avançat del nostre municipi. Quanta més gent tingui la nostra xarxa social més potent serà el nostre desenvolupament.

2009-05-02T17:43:00.005+02:00

LLEI DE DEPENDÈNCIA i DRET MUNICIPAL

L’objectiu de la política hauria de ser atendre a les persones, especialment les que es troben en situació de dependència, per millorar la seva qualitat de vida. Aquesta és una de les diferències principals entre un govern d’esquerra i un de dreta. El govern espanyol va aprovar el desembre de 2006 una Llei Universal, a la que tenen dret tots els ciutadans de l’estat espanyol que no puguin valer-se per si mateixos per trobar-se en situació de dependència. Amb aquesta llei neix el quart pilar de l’estat del Benestar, que configura el Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència, conegut com SAAD. A través d’aquesta llei es pretén aconseguir l’autonomia personal de les persones dependents i de les persones que els atenen i tenen cura d’ells. D’aquí que l’Estat i les Comunitats Autònomes, entre elles Catalunya, s’han dotat d’uns recursos i prestacions als que podran accedir totes aquelles persones que acomplexin els requisits establerts.

S’ha d’entendre com Dependència, l’estat de caràcter permanent en que es troba una persona per raó de l’edat, la malaltia o la disminució. Aquest estat de la persona va lligat a la falta o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial. També va lligat amb la amb la necessitat d’atenció d’una altra persona o ajudes importants per realitzar Activitats Bàsiques de la Vida Diària (ABVD). O en el cas de les persones amb disminució intel·lectual o malaltia mental., d’altres recolzaments per la seva autonomia personal.

S’ha d’entendre com Autonomia, la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals entorn de com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies, així com de desenvolupar les ABVD

La llei classifica les situacions de dependència en 3 graus :

Primer Grau o dependència moderada : Persones que necessiten ajuda per realitzar varies ABVD, almenys un cop al dia (per exemple menjar i beure, controlar la incontinència urinària o fecal, rentar-se, vestir-se ...) o necessiten ajuda intermitent o limitada per mantenir l’autonomia personal.

Segon Grau o dependència Severa : Persones que necessiten ajuda per realitzar varies ABVD dos o tres vegades al dia, però no requereixen el recolzament permanent d’un assistent, o necessiten molta ajuda per mantenir l’autonomia personal.

Tercer Grau o Gran Dependència : Persones que necessiten ajuda per realitzar varies ABVD varies vegades al dia, i per la seva pèrdua total d’autonomia, necessiten el recolzament indispensable i continu d’una altra persona, o bé tenen necessitat d’ajuda total per mantenir l’autonomia personal.

Totes les persones que trobant-se en situació de dependència i reunint els requisits marcats per la Llei, desitgin accedir als serveis i prestacions establerts hauran de seguir els següents passos :

Sol·licitar a l’Ajuntament una avaluació. Des d’aquí es facilitarà que els serveis d’inspecció de la Generalitat facin l’avaluació per determinar el grau i nivell de dependència.

Obtenir el certificat amb el grau i nivell de dependència.

Sol·licitar el Programa Individual d’Atenció amb els serveis i/o prestacions econòmiques a rebre.

Obtenir la resolució amb l’aprovació de la sol·licitud presentadaSol·licitar els serveis i/o prestacions autoritzats.

Les prestacions podran ser econòmiques o en forma de serveis, i aniran destinades a promocionar l’autonomia personal i atendre les necessitats diàries d’aquelles persones que no poden valer-se per si mateixos. Es donarà prioritat al catàleg de serveis. Les persones que no puguin accedir-hi tindran dret a una prestació econòmica, de manera que puguin ser atesos en un centre d’atenció a la dependència. També la llei contempla la possibilitat de que, les persones en situació de dependència, rebin les ajudes econòmiques per ser atesos per assistents no professionals.

L’accés als serveis disposats per la llei estarà regulat per un calendari d’aplicació, que estableix un ordre de prioritats en funció del grau de dependència i de la situació econòmica. La situació econòmica serà avaluada en funció de la renta de la persona dependent. El calendari d’aplicació es fa de manera gradual des del 2007 fins el 2014. A partir d’aquesta data qualsevol sol·licitud serà atesa

Els Ajuntaments han d’anar creant la xarxa d’infrastructures necessàries per poder donar resposta a la demanda de les persones de la seva localitat. Es tracta d’una llei que el Consistori haurà de complir per poder donar resposta, a ser possible en el seu propi Municipi, a qualsevol sol·licitud presentada. Aquest és l’objectiu que es persegueix des de l’Ajuntament de Roses on s’està consolidant la base pel perfecte funcionament del mecanisme de la Llei de Dependència, on qualsevol problema tindrà una solució en el propi municipi, evitant desplaçaments i donant qualitat de servei.

Pere Palahí : Política Social

2009-04-03T22:26:00.001+02:00

Fa quasi bé 2 mesos que en Pere ens ha deixat . Ell no ho tenia previst, no entrava en els seus plans perquè abans tenia d’acabar el seu últim gran projecte. Era conscient que no li quedava molt temps, perquè, tot i que avui dia es pot tenir una bona qualitat de vida als 88 anys, sabia que la vida del cos, en qualsevol moment pot tenir un final. Se sentia amb plenes capacitats mentals i fort per portar el pes de la gestió de la Residència on ha conviscut els últims anys de la seva vida i a la qual volia donar-li l’impuls definitiu per consolidar-la com una entitat social de servei a la gent gran, amb alguna dependència, del nostre poble, que ell formava part des de feia molts anys i se sentia plenament identificat.

Durant aquests últims anys hem parlat moltes estones tant per telèfon com personalment. La seva il·lusió em contagiava. La seva experiència era per mi un gran aprenentatge. Vàrem parlar sempre de la Residència. Em va explicar tots els seus secrets i totes les seves vivències. Ell portava el control del centre però mai volia passar davant de ningú. En cada conversa es notava les ganes de constituir un projecte que donés al poble de Roses una solució al greu problema de la dependència, especialment en la gent gran que actualment la seva Residència no podia solucionar.

De gran visió de futur, va sol·licitar ajuda a l’administració per desenvolupar un projecte social al poble. Les diferents sensibilitats polítiques del poble van acudir a oferir-li ajuda però la majoria condicionades a interessos particulars. Ell es va decantar per un projecte de política social. Coneixia molt bé la política però sempre defugia dels càrrecs i s’inclinava pel treball anònim en benefici dels seus conciutadans. D’aquí que va apostar per un projecte de política social, de creació d’un àrea de dependència on hi participaria la seva residència i les demés entitats socials del poble, sempre amb la direcció i col·laboració de l’Ajuntament.

Des del començament d’aquest projecte s’han fet molts passos, moltes reunions, molts canvis de plans. Va aconseguir convèncer als seus socis de la cooperativa de la importància d’aprovar, en una assemblea històrica, el formar part d’un ens consorciat amb l’Ajuntament, altres entitats socials del poble i el consorci sanitari de Catalunya, per portar a cap la creació d’un hospital sociosanitari d’atenció a la dependència i en especial a qualsevol patologia de la gent gran.

Aquest projecte es va desenvolupant, amb un ritme lent, però tal i com ell afirmava, tota gran obra necessita molt temps per consolidar uns grans fonaments que l’aguantin i moltes revisions per eliminar possibles errors de planificació.

Molt sovint em trucava al mòbil per preguntar-me com anava el projecte i per explicar-me les novetats de la seva estimada Residència. Sempre em deia que teníem temps, perquè el que volem fer és d’una gran complexitat. Sempre em deia que quan arribi el moment de veure la realitat del projecte finalitzat ell ja podria descansar i deixar de lluitar, perquè tota la seva vida ha estat una lluita en defensa de la política social.

Benvolgut Pere, estic segur que el projecte que tant havies somiat, ben aviat es podrà fer realitat, perquè tu havies delegat en l’Ajuntament el pes de tota la direcció i en la seva alcaldessa la garantia de la seva creació, doncs vas creure en el projecte i en la seva gent.

M’agradaria que una vegada sigui realitat el gran projecte sociosanitari hi hagués una petita placa en homenatge teu, perquè les persones no moren mai si dins del nostre pensament existeixen.

Molta gent pensem en tu i quan passem davant de la residència et veiem assegut al teu despatx gestionant de manera eficient el millor per la gent gran dependent del nostre poble. Quan truca el meu telèfon encara miro si surt el teu nom : Pere Palahí.

consum abusiu de psicofàrmacs

2009-03-17T00:16:00.000+01:00

CONSUM ABUSIU DE PSICOFÀRMACS

Els recursos per la salut mental a Espanya i a Catalunya són insuficients. Els problemes psicològics presenten un constant augment i malgrat això, l’abordatge que el sistema sanitari espanyol i el català ofereix, es fonamenta en la prescripció de fàrmacs.

Al voltant d’un 40 % dels pacients que acudeixen a l’Atenció primària, presenten problemes psicològics com ansietat o depressió, als quals se’ls tracta amb fàrmacs antidepressius o ansiolítics. El cost aproximat a tot l’estat espanyol d’aquest abús de fàrmacs és de 745 i 231 milions d’euros anuals, respectivament.

El consum d’aquests fàrmacs s’ha normalitzat i banalitzat en la societat actual, així com cada vegada es toleren menys l’estrés, les frustracions o el dolor, per la qual cosa, la persona busca la immediatesa del fàrmac. D’aquí que un 15 % de la població general espanyola estigui prenent ansiolítics.

L’estat espanyol es troba tres punts per dalt respecte a la mitjana europea en el consum d’ansiolítics (12 %) i duplica el consum mig d’altres països com Holanda (7 %) i Alemanya (6 %), essent només superat per França (19 %).

Aquests fàrmacs no només no curen el problema, doncs la medicació es dirigeix a alleugerir la simptomatologia, sinó que també pot generar una addicció al consum dels mateixos.

El tractament psicològic, basat en tècniques cognitives-conductuals és l’adequat pels problemes d’ansietat i depressió lleus i moderats, i amb tractament farmacològic complementari pels casos més greus. Però la realitat és que no es disposa del número necessari de professionals de la psicologia per oferir una atenció de qualitat.

Només amb el que costa al sistema públic costejar la despesa de psicofàrmacs durant una any, es podria pagar el sou d’uns 9.000 professionals de la salut mental (psicòlegs i psiquiatres).

Davant d’aquesta paradoxa, cal preguntar-se, si realment el problema per fer el sistema més eficient i efectiu és fonamentalment una qüestió de recursos econòmics, o potser la gran indústria farmacològica és la que mou els fils de la nostra salut mental.

Esperem que amb la nova llei de dependència, la salut mental tingui el seu dret reconegut a ser tractada per la seguretat social, i no només sigui accessible a les persones amb bons recursos econòmics que es puguin pagar el tractament com fins ara està passant, convertint als que no poden en uns consumidors de psicofàrmacs, engrandint els guanys de les multinacionals de la indústria farmacològica.

Carta global de la malatia d'Alzheimer

2009-02-23T23:02:00.004+01:00

Cada 7 segons una persona és diagnosticada de demència. S’estima que per l’any 2050 més de 100 milions de persones patiran aquesta malaltia. Aquestes dades les fa públiques l’Associació Internacional d’Alzheimer (ADI), amb l’objectiu de cridar l’atenció dels governs sobre la necessitat urgent de considerar l’Alzheimer i altres demències com una prioritat en les polítiques sanitàries, doncs ens enfrontem a una emergència en matèria de salut pública i d’atenció social, que requereix una acció immediata.

La malatia d’Alzheimer és la causa més comú de demència, representant entre el 60% i el 70% de tots els casos de deteriorament cognitiu. La demència és una malaltia progressiva i neurodegenerativa, que provoca un deteriorament de les capacitats intel·lectuals, afectant a tots els aspectes de la vida de l’individu i dels seus familiars, particularment d’aquells que exerceixen de cuidadors principals.

La falta de sensibilitat i coneixement ha donat lloc a que els recursos siguin insuficients. La majoria d’afectats continuen patint sense esperança ni ajuda i els seus familiars no tenen el recolzament que mereixen i necessiten.

Segons l’ADI, per a que la malaltia d’Alzheimer i altres demències, sigui una prioritat global, s’han d’adoptar els següents principis :

Promoure la sensibilitat i el coneixement de la malaltia.
Respectar els drets humans de la persona que pateix demència.
Reconèixer el paper fonamental dels familiars i dels cuidadors.
Facilitar l’accés a tractament i cures socio-sanitaries.
Subratllar la importància d’un tractament òptim, després d’establir el diagnòstic.
Prendre mesures per prevenir la malaltia, a través de mesures en la salut pública.
Facilitar l’accés dels malalts als serveis de residència i de sociosanitari.
Promoure diferents alternatives de cures de llarga durada (domiciliari i comunitari) que prioritzin el manteniment de la independència i l’autonomia personal i el recolzament als cuidadors..
Fer que tots els escenaris implicats en les cures d’aquests malalts, tant hospitals com institucions de llarga durada siguin llocs segurs i apropiats.
Estimular als afectats a tenir la major participació i presa de decisions respecte al seu propi tractament.
Donar prioritat a la investigació sobre aquesta malaltia.

El govern de la Generalitat recolza plenament aquests principis de l’ADI i insta als consistoris a aplicar-los. El nostre Ajuntament està fent esforços notables per posar en pràctica un pla global d’atenció socio-samitària per donar solució al greu problema que significa la demència i especialment la malaltia d’Alzheimer. Cal que totes les associacions i entitats que treballen en aquest sector s’uneixin i facilitin la posada en marxa d’un pla sociosanitari que pugui pal·liar i prevenir el progressiu avanç d’aquesta greu patologia, que serà la veritable plaga del segle XXI.

Retrogènesi : involució cognitiva en la malaltia d'Alzheimer

2008-09-22T18:39:00.003+02:00

RETROGÈNESI: INVOLUCIÓ COGNITIVA EN LES PERSONES AFECTADES PER LA MALALTIA D’ALZHEIMER, DES D’UNA PERSPECTIVA PIAGETIANA. Tractament Psicopedagògic per combatre la malaltia d’Alzheimer.

Després d’anys d’investigació, mitjançant una tesi doctoral efectuada en el departament de psiquiatria i psicologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona i exposada a mitjans de l’any 2004, podem concloure que les persones afectades per la malaltia d’Alzheimer pateixen un patró de deteriorament cognitiu totalment previsible i progressiu. Aquest patró pot ser explicat per la involució del desenvolupament intel·lectual, dins del procés de degeneració progressiva de l’organisme descrit per Barry Reisberg com a Retrogènesi. Les persones que desenvolupen la malaltia, o també anomenada síndrome d’Alzheimer, passen per unes etapes progressives, amb unes característiques pròpies, que presenten una correlació inversa amb les etapes del desenvolupament infantil descrites per la teoria piagetiana. Piaget divideix el desenvolupament intel·lectual en quatre estadis principals. En el primer té lloc l'adquisició de la intel·ligència sensòrio-motriu (0 a 2 anys). En el segon s’adquireix el pensament simbòlic preconceptual (2 a 7 anys). En el tercer apareix l'adquisició de les operacions concretes (7 a 12 anys). En el quart s’assoleix l'adquisició de les operacions formals (a partir dels 12 anys). Aquests estadis se succeeixen mitjançant una progressió ordenada del desenvolupament de la capacitat de pensament intel·ligent del nen. De forma anàlogament inversa, d'aquí el terme involució, va tenint lloc la desintegració de les funcions cognitives superiors. Així, la seqüència de la involució del deteriorament cognitiu en la malaltia d'Alzheimer passa per quatre estadis. El primer és el de la desintegració de les operacions formals, on el subjecte perd la capacitat pel pensament abstracte, madur i adult. El segon estadi correspon a la desintegració de les operacions concretes, on el subjecte va perdent progressivament el pensament lògic, representatiu de la conceptualització i dimensionament del món real. El tercer estadi comporta la desintegració del simbolisme, dels preconceptes i del pensament intuïtiu. Finalment, en el quart estadi té lloc la desintegració de la intel·ligència sensòrio-motriu, la pèrdua sensorial i dels reflexes que anirà portant al subjecte fins a una fase quasi vegetativa. La involució patològica comença en la fase inicial de la malaltia d’Alzheimer, quan es va perdent el raonament abstracte, deductiu i reflexiu, presentant la persona afectada unes característiques de capacitat mental aproximades a les que presenta un nen de 7 a 12 anys. Progressivament en la fase de malaltia moderada es va perdent el raonament concret, lògic i inductiu, on la capacitat mental s’aproxima a la que té el nen de 4 a 7 anys. A mesura que avança la malaltia es va desintegrant el pensament que passa a ser intuïtiu i fantasiós, desconnectant ràpidament amb la realitat i avançant cap a la pèrdua de l’estructura intel·ligent. És en aquest moment quan apareix el quadre florit de demència amb afàsia, amnèsia, agnòsia i apràxia, situant la malaltia en la fase greu i amb unes característiques de capacitats mentals de funcionament sensorial i motriu similar a la que presenta el nen de 1 a 4 anys. Finalment, en la fase molt greu de la malaltia, el malalt presenta reaccions reflexes i moviments motors sense control com les que té un nadó de menys d’1 any. La síndrome d’Alzheimer, tot i estar molt estudiada i divulgada, encara no és suficientment coneguda, especialment en el que pertany a la simptomatologia del comportament i a la pèrdua de raonament, doncs aquest símptoma és el primer trastorn que apareix, fins i tot abans dels primers senyals de pèrdua de memòria. De bon principi sembla que la persona afectada no entén les coses amb la facilitat que ho feia abans. Aquest inici sol passar molt desapercebut per les famílies i se sol atribuir a que la persona es fa gran, oblidant que el pas dels anys, en condicions normals, no implica la pèrdua de raonament adult. Aquest primer inici de canvi de comportament sol coincidir amb una patologia mental de tipus depressiu i ansiós, que possiblement mitjançant un mecanisme psiconeuroimmunològic activa el procés de degeneració descrit en la involució de la síndrome d’Alzheimer. Terapèutica psicopedagògica Analitzant els mecanismes degeneratius de la malaltia d’Alzheimer es comprova que se segueix una progressió inversa a les fases del desenvolupament dels nens. D’aquesta manera el primer que es desapren és allò que durant l’etapa evolutiva es va conèixer en la darrera fase. Aquesta conclusió basada en la teoria de Piaget i en la classificació de Reisberg, obre una nova terapèutica, no aplicada fins ara, que apunta cap a la necessitat d’utilitzar una teràpia psicopedagògica, basada en l’estimulació, més que en una teràpia farmacològica, amb la qual si més no, s’hauria de compartir. Aquesta teràpia psicopedagògica implica un canvi en el tractament dels afectats. S’aplica mitjançant unes fitxes de reforç escolar que treballen les capacitats intel·lectuals pròpies de l’etapa del desenvolupament en que es troba la persona afectada, mitjançant una pedagogia similar a l’aplicada en els estudis escolars i amb un tracte i comunicació com els que es donen en un nen de l’etapa respectiva. Aquest treball de rehabilitació ha de ser diari, exercitant les capacitats que encara es conserven, incidint en potenciar a nivell neurològic les connexions i estructures neurals per mitjà de la neuroplasticitat cerebral, capacitat que conserva el cervell fins ben avançada la malaltia d’Alzheimer. Es tracta d’una gimnàstica mental, com la que efectuen els nens en l’etapa escolar, als quals els hi permet desenvolupar-se i avançar intel·lectualment. Com més inicial sigui la detecció de la malaltia, més efectiva serà la teràpia amb més possibilitats de frenar el procés psiconeuroimmunològic iniciat, especialment si es combaten farmacològicament els processos patològics de l’estat d’ànim, ajudant al subjecte a poder fer operacions mentals de pensament reflexiu, mantenint d’aquesta manera les xarxes de connexions i associacions neuronals que són les que mantindran l’estructura neurològica en bones condicions. Aquesta pràctica tan senzilla permet retardar gairebé el doble el procés normal d’evolució de la malaltia d’Alzheimer. I és que aquesta malaltia encara avui dia no té cura. Per evitar arribar a fases de la malaltia molt avançades, seria bo que totes les persones amb risc de patir demència, com són les persones més grans de 60 anys, se sotmetessin a un senzill control del metge de capçalera, qui en cas de detecció, el derivarà a l’especialista qui farà l’avaluació i diagnòstic precís per poder prescriure el programa de reforç psicopedagògic adequat a la fase en que es trobi la persona afectada. Si aquest senzill circuit i tractament es fes ben fet s’estalviarien molts diners i esforços als familiars i a la pròpia administració perquè les persones afectades no arribarien a les fases finals de la malaltia. Això permetria que poguessin viure a la seva casa, fent la teràpia a la pròpia llar, mitjançant programes informàtics per aquesta finalitat, supervisats per un familiar, o bé anar a centres de dia especialitzats a fer la teràpia oportuna, evitant la institucionalització residencial.

Relació amb els familiars Els familiars són i han de ser els pilars bàsics de suport als malalts amb l’objectiu de mantenir a la persona afectada dins d’uns estadis lleus o moderats de la malaltia, en els quals no hi ha una dependència molt gran amb una conservació de les activitats bàsiques de la vida diària. D’aquesta manera és important que els familiars siguin coneixedors de les tècniques de tracte i comunicació amb la persona afectada, quina és la seva capacitat mental i quines són les característiques del seu pensament. Tenint en compte aquesta premissa, s’evitarà gran part de l’angoixa que viuen els familiars, doncs entendran en tot moment les reaccions que passen pel cap de la persona malalta, tenint cura d’ell, tal i com farien amb un nen, tenint en compte la dignitat i respecte que mereix la persona gran. La noció “d’infantesa revertida” és la millor manera d’entendre la malaltia d’alzheimer i serveix com a punt comú entre els especialistes i els cuidadors a l’hora d’efectuar els tractaments més adients, especialment de caire psicopedagògic.